L’elaboració de vins de terrer té uns costos humans i econòmics enormes que es veuen recompensats amb el resultat

Els vins de terrer són el resultat d’una filosofia de treball on es valora la identitat de cada sòl i del fruit que produeix, “disposem d’un estudi geològic que determina quins són els tipus de sòls que componen la finca. Perquè no pots fer un bon vi si no coneixes la terra en la que treballes”, explica Marcel Sabaté gerent i enòleg de Castellroig.

La finca de la família Sabaté i Coca, propietaris del celler Castellroig, disposa de més de 24 hectàrees que es reparteixen entre els municipis de Subirats, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit “hem dividit la finca en 15 terrers que es diferencien pel comportament que té el cep en cada tipus de sòl. Una mateixa vinya pot estar formada per tres terrers diferents d’una mateixa varietat de raïm”, Sabaté apunta que cada terrer o parcel·la requereix d’uns treballs específics, “hem arribat a fer més de quatre passades per fer la mateixa feina en una mateixa vinya”.

Els Vins de Terrer es produeixen gràcies a la potenciació de les qualitats de cada sòl, per aquest motiu cada terreny es treballa de manera diferent “en la verema ens hem trobat que només podem collir una parcel·la determinada de la vinya i la resta s’ha de deixar per més endavant”, segons Sabaté “collint sota aquestes premisses el cost final de la verema puja molt”.

Un cop s’han collit de forma manual, per separat i terrer a terrer, els fruits de la vinya, la principal dificultat en el celler és la vinificació del raïm de cada terrer, “hem de fer mini vinificacions en petits dipòsits de 500, 1.000 i 2.000 litres, ja que cada una de les varietats dels 15 terrers les vinifiquen per separat”. Castellroig és un celler petit i familiar i Sabaté explica que aquest sistema complica molt l’entrada de la verema i el control posterior de les fermentacions.

Després de fer el seguiment de cada una de les vinificacions per terrers, l’enòleg decideix quins són els cupatges per a l’elaboració de cada producte. Sabaté explica que “moltes vegades el raïm que ha produït un terrer és incompatible amb el del terrer del costat”. Per exemple el vi Blanc Xarel·lo de Castellroig neix de tres terrers diferents, els anomenats Rigolet, Boja i Marges.

Segons Sabaté un dels principals beneficis d’aquesta manera d’elaborar el vi és que “permet detectar productes únics i excepcionals, en anyades molt determinades, i que val la pena embotellar per separat. Un exemple de producte únic és el Terroja, un vi monovarietal Xarel·lo de la verema del 2006 i que sortirà a finals d’aquest any 2007.

Tot i que seguint aquesta filosofia de treball que comporta l’elaboració de vins de terrer té uns costos humans i econòmics més elevats que que fer-ho de manera tradicional, Sabaté creu que “l’intens treball s’aprecia en els nostres vins: vins nobles que s’han elaborat perquè transmetin al màxim l’essència del raïm i de la terra d’on provenen”. L’enòleg considera que és una molt bona manera d’aconseguir “un tret diferencial per a cada vi i esperem que el mercat ho apreciï cada vegada més”.

D’altra banda, Marcel Sabaté també ha fet una valoració de la verema d’enguany a la finca Sabaté i Coca, classificant-la de “verema molt sana amb bones maduracions però de molt baixa producció”. Sabaté celebra que no hagi plogut durant la verema perquè “ha permès trobar l’expressió òptima de cada terrer i collir sense presses”. La manca d’aigua a principis d’any, segons l’enòleg, ha afectat a l’equilibri de la planta, “fet que ha provocat una maduració molt ràpida del fruit”. Tot i això la valoració general que es fa és molt positiva.

If you enjoyed this post, please consider to leave a comment or subscribe to the feed and get future articles delivered to your feed reader.